Internet és com una ciutat enorme. Hi ha llocs per jugar, per aprendre, per crear i per parlar amb els amics. Però, com a qualsevol ciutat, també hi ha gent que no coneixes, i alguns no tenen bones intencions.
Al carrer saps que no has d’obrir la porta a qualsevol ni explicar a un desconegut on vius. A Internet passa el mateix. La diferència és que aquí la porta no es veu.
Protegir-se a Internet no vol dir tenir por. Vol dir saber què fer, com quan aprens a creuar el carrer.
La contrasenya és la clau de casa teva
La contrasenya obre els teus jocs, els teus projectes i els teus comptes. Si algú l’endevina, pot entrar com si fossis tu.
- Fes-la llarga. Tres o quatre paraules juntes que només tu entenguis són molt més fortes que una paraula curta.
- No hi posis el teu nom, el teu aniversari ni el nom de la mascota. És el primer que algú provaria.
- No la diguis a ningú, ni al teu millor amic. Només la poden saber les persones adultes que et cuiden.
- No facis servir la mateixa contrasenya per a tot.
Al repte La recepta de la contrasenya inventaràs el teu propi mètode per crear contrasenyes fortes i fàcils de recordar.
Les teves dades són teves
Hi ha informació que serveix per trobar-te al món de veritat. Aquesta no s’ha de compartir mai amb gent que no coneixes.
- El teu nom i cognoms.
- On vius o a quina escola vas.
- El teu número de telèfon.
- Fotos teves, de la teva família o de casa teva.
El que es publica a Internet és molt difícil d’esborrar. Abans de compartir res, pregunta’t si t’importaria que ho veiés tothom.
Per això al taller les càmeres dels ordinadors estan tapades i no fem servir aplicacions que demanin obrir-la. És una manera senzilla de cuidar la nostra imatge.
No tot el que veus és de veritat
A Internet hi ha missatges que prometen premis, monedes gratis per al teu joc preferit o regals si fas clic en un enllaç. Gairebé sempre són trampes per robar contrasenyes o dades.
- Si sembla massa bo per ser veritat, segurament no ho és.
- Si un missatge et posa pressa («només tens cinc minuts!»), desconfia.
- No facis clic en enllaços que t’envia gent que no coneixes.
- No descarreguis res sense preguntar-ho abans a un adult.
Amb el repte Guanya el hacker aprendràs a reconèixer aquestes trampes jugant. I a Quina cara és de veritat? descobriràs que una intel·ligència artificial pot inventar fotos de persones que no existeixen.
Tracta els altres com vols que et tractin
Darrere de cada pantalla hi ha una persona. El que escrius pot fer riure, però també pot fer mal.
Abans d’enviar un missatge, pensa si li diries el mateix a la cara. I si veus que algú tracta malament una altra persona, no t’hi sumis.
Si alguna cosa et fa sentir malament, explica-ho
Aquesta és la regla més important de totes.
Si algú que no coneixes et demana fotos o dades, o et diu que guardis un secret, si veus alguna cosa que et fa por o et fa sentir incòmode, o si creus que t’has equivocat, explica-ho a un adult de confiança. Els teus pares, el teu mestre o el professor del taller.
Explicar-ho mai no és fer-ho malament. Demanar ajuda és justament el que fa qui sap protegir-se.
Aprendre a protegir-se jugant
La millor manera d’aprendre tot això és practicant. A la secció de Ciberseguretat trobaràs jocs com Interland, on has de superar mons protegint contrasenyes i descobrint enganys, i activitats de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya. També us expliquem com funciona Cyberscout, un altre joc per aprendre a protegir-nos.
Cinc regles per recordar
- Contrasenyes llargues i secretes.
- Les teves dades no es comparteixen amb desconeguts.
- Si és massa bo per ser veritat, desconfia.
- Tracta bé els altres.
- Si alguna cosa no et fa sentir bé, explica-ho a un adult.