Bloc Tecnologia i aprenentatge

Què hauria d’ensenyar avui una extraescolar d’informàtica?

3 min de lectura

Mans d'una nena muntant un petit robot amb mòduls de colors, asseguda a terra

Fa uns anys, una extraescolar d’informàtica podia consistir a aprendre a utilitzar un ordinador, escriure amb un processador de textos, fer una presentació o començar a programar amb Scratch.

Tot això continua sent útil. Però el món digital ha canviat molt.

Avui els nens conviuen amb videojocs, xarxes socials, intel·ligència artificial, vídeos generats per ordinador, robots, aplicacions que creen imatges en segons i eines capaces d’escriure text o programar.

Per això també ha de canviar el que entenem per aprendre informàtica.

No es tracta només d’aprendre programes

Aprendre a utilitzar una aplicació concreta pot ser útil, però les aplicacions canvien constantment.

El que intentem treballar és una cosa més important: entendre què podem fer amb la tecnologia i aprendre a utilitzar-la per crear.

Un programa pot desaparèixer. Una web pot canviar. Una eina d’intel·ligència artificial pot ser substituïda per una altra.

En canvi, saber investigar, provar, detectar errors i buscar una solució continua sent útil.

Programar encara és important

Amb les eines d’intel·ligència artificial actuals, un ordinador pot generar una part del codi d’un programa en pocs segons.

Això podria fer pensar que ja no cal aprendre programació.

Nosaltres pensem justament el contrari.

Programar ajuda a entendre com funcionen les coses: instruccions, condicions, variables, repeticions, errors i conseqüències.

Amb Scratch, JavaScript o altres entorns, els alumnes aprenen una forma de pensar que després poden aplicar també quan treballen amb intel·ligència artificial.

La pregunta deixa de ser només:

«Com escric aquest codi?»

I passa a ser també:

  • «Què vull construir?»
  • «Com hauria de funcionar?»
  • «Per què no funciona?»
  • «Com puc millorar-ho?»

La intel·ligència artificial és una eina, no una resposta

Un nen pot demanar a una IA que inventi un personatge, expliqui un concepte, generi una imatge o ajudi a crear un videojoc.

Però això no significa que tot el que produeixi sigui correcte.

Una part important de l’aprenentatge actual consisteix a saber preguntar, però també a saber dubtar.

Cal aprendre a comprovar informació, comparar respostes, detectar errors i decidir quan una resposta té sentit.

Utilitzar bé la IA significa pensar abans, durant i després d’utilitzar-la.

Crear és millor que mirar

Una gran part del temps digital dels nens consisteix a consumir: vídeos, jocs, xarxes, continguts o aplicacions.

En una activitat d’informàtica intentem girar aquesta relació.

En comptes de jugar només a un videojoc, podem provar de crear-ne un.

En comptes de mirar una animació, podem construir-la.

En comptes de preguntar simplement a una intel·ligència artificial, podem utilitzar-la com a part d’un projecte.

Quan un alumne passa de consumidor a creador, la tecnologia es converteix en una eina molt més interessant.

També hem d’aprendre quan no ens podem refiar de la tecnologia

Internet i la intel·ligència artificial ofereixen possibilitats extraordinàries, però també plantegen problemes nous.

  • Imatges falses.
  • Informacions inventades.
  • Enganys.
  • Privacitat.
  • Contrasenyes.
  • Dades personals.
  • Continguts manipulats.

Per això la seguretat i el pensament crític ja no haurien de ser temes separats de la informàtica.

Formen part de l’alfabetització digital.

Experimentar, equivocar-se i tornar-ho a provar

Una activitat tecnològica no hauria de consistir a seguir instruccions fins que tothom aconsegueixi exactament el mateix resultat.

Ens interessa més que els alumnes experimentin.

Que una cosa no funcioni a la primera no és necessàriament un problema.

De fet, sovint és el moment en què comença l’aprenentatge.

Veure què ha passat, formular una hipòtesi, modificar alguna cosa i tornar-ho a provar és part del procés.

La informàtica que volem ensenyar

Per això avui una extraescolar d’informàtica pot incloure programació, robòtica, intel·ligència artificial, creació gràfica, videojocs, música digital, vídeo o ciberseguretat.

Però l’objectiu final no és dominar una llista d’aplicacions.

És que cada alumne vagi descobrint que davant d’un ordinador no només pot mirar el que han creat altres persones.

També pot imaginar, construir, investigar i crear les seves pròpies coses.

Deixa un comentari